2 0 2 1
L’Autoritat Bancària Europea (EBA per les seves sigles en anglès), en el seu exercici anual de transparència del sistema financer europeu, ofereix informació sobre les magnituds financeres principals de 120 bancs a 25 països de la Unió Europea (UE) i de l’Espai Econòmic Europeu (EEE) al nivell màxim de consolidació.
Finalment, l’EBA es refereix a dues de les temàtiques que actualment susciten més interès en l’àmbit bancari: la transformació digital i la gestió de riscos ASG (ambientals, socials i de governança). En relació amb els riscos ASG, s’observa que els bancs europeus estan sent molt actius en l’emissió de bons que compleixen amb aquests estàndards: prop del 20 % de les col·locacions de deute bancari en els mercats majoristes el formen instruments ASG.
L’enfortiment de les ràtios de capital i liquiditat. El coeficient de capital de primer nivell, CET1 “fully loaded”, s’incrementa de mitjana a Europa fins al 15,5 % el juny de 2021, fet que representa un increment de vuitanta punts bàsics respecte al mateix període de l’any anterior. La ràtio de cobertura de liquiditat (LCR) continua en nivells molt folgats, entorn del 174,5 %, clarament per sobre del requeriment mínim regulador (100 %).
Bona tònica de la rendibilitat, encara que es mantenen els reptes estructurals. La rendibilitat sobre fons propis (ROE) va assolir un 7,4 % a Europa durant el segon trimestre de 2021, set punts per sobre dels nivells de l’any anterior, quan els comptes de resultats anticipaven els deterioraments crediticis que podien emergir de la crisi de la COVID-19. El creixement de la rendibilitat s’ha vist impulsat fonamentalment per la disminució dels nivells de deteriorament creditici que s’havien anticipat el 2020 i, en menor grau, per l’aportació del resultat d’operacions financeres.
Les mesures fiscals i reguladores com a vector de prevenció en el deteriorament creditici. L’assumpció d’aquestes polítiques ha permès mitigar els efectes adversos de la crisi de la COVID 19 amb una ràtio de morositat que registra un 2,3 % de mitjana europea, amb una reducció de setanta punts bàsics enfront dels nivells prepandèmia. Avals públics, moratòries i carències no només han contingut la probabilitat d’incórrer en impagaments, sinó que han facilitat una bona dinàmica en la concessió de préstecs.
Quant a l’anàlisi d’estabilitat financera, cal esmentar els riscos per al sector financer europeu que perceben tant la mateixa EBA en el seu Risk Assessment of the European Banking System com el Banc Central Europeu en el seu Financial Stability Review. Com a missatge principal s’assenyala la relaxació que s’observa en els riscos a curt termini associats a la pandèmia, mentre que persisteixen vulnerabilitats estructurals que podrien afectar l’estabilitat financera:
Tensionamient de les condicions macroeconòmiques i augment de tipus d’interès. Les autoritats microprudencials i macroprudencials han d’estar preparades en cas de deteriorament de l’outlook econòmic, o en cas que les pressions inflacionistes impliquin forts increments de tipus d’interès.
Repunt significatiu de preus en alguns actius financers i reals. Cal destacar l’alça del preu de l’habitatge en algunes zones geogràfiques.
Encara que la qualitat de l’actiu ha millorat en termes generals, s’adverteix la preocupació de l’exposició a determinats sectors i/o a aquells més beneficiats de les ajudes públiques (garanties i moratòries). Aquestes mesures de suport fiscals i reguladores poden implicar més dificultat per avaluar la qualitat creditícia real dels prestataris bancaris.
Risc energètic i de la cadena de subministrament.
Els bancs han començat a integrar qüestions ASG en la seva gestió de riscos. Malgrat això, encara s’ha de progressar en àrees com la recol·lecció de dades, incorporació en les estratègies de negocis, governança i avaluació i monitoratge de riscos ASG.
Advertiment sobre el fet que els desafiaments estructurals en la rendibilitat de la banca encara hi són.
L’augment del risc operacional, principalment en matèria de ciberseguretat. La persistència de desafiaments derivats dels riscos informàtics i de ciberseguretat requerirà a les entitats prioritzar la utilització de sistemes de protecció que garanteixin la seguretat en l’ús de les tecnologies de la informació.
El volum de crèdit OSR experimenta una variació negativa el 2021, amb una caiguda lleugera d’uns 1.524 milions d’euros (-0,1 %) després del bon comportament d’aquesta massa de balanç durant el 2020. En relació amb la concessió de crèdit, el creixement del sector habitatge (59.426 milions d’euros de concessió acumulada el 2021, un 35,2 % més en termes interanuals) no va poder compensar les caigudes en empreses (-12,6 % en pimes i -19,5 % en grans empreses) durant el 2021. El crèdit al consum ha mantingut una tendència estable al tancament d’any (45.161 milions d’euros de nova concessió el 2021).
En habitatges cal destacar el canvi del mix en la nova concessió, amb un increment del 70 % en les hipoteques a tipus fix (33.140 milions d’euros d’import concedit al tancament de 2021) enfront del retrocés del -0,3 % en les operacions a tipus variable (14.920 milions d’euros totals concedits el 2021). Les de tipus mixt arriben als 11.365 milions d’euros durant el mateix període, després de registrar-s’hi un +19 % comparat amb la xifra assolida el 2020.
Quant al deteriorament del crèdit, cal destacar una disminució del saldo de dubtosos del -4 %, fins als 50.121 milions d’euros al tancament d’any, i un descens de la taxa de mora en quinze punts bàsics, fins a situar-se en un 4,30 %.
Respecte als recursos minoristes, cal explicar el creixement dels dipòsits (+62.242 milions d’euros, +4,9 % de variació el 2021 respecte a l’any anterior). Per partides, són els dipòsits a la vista (+100.247 milions d’euros) els que omplen aquesta parcel·la, ja que els dipòsits a termini (-38.005 milions d’euros) continuen reflectint una situació en la qual no es paga pel passiu tradicional a causa dels tipus d’interès en negatiu dels trams curts de les corbes europees. En el cas dels fons d’inversió, s’incrementa l’import en el sector en un +14,5 % entre desembre de 2020 i desembre de 2021 (+42.000 milions d’euros), fet que reflecteix un bon comportament dels mercats en el seu conjunt, d’una banda, i més de 20.000 subscripcions netes acumulades en aquest tipus de productes de fora de balanç, de l’altra.
Analitzant els resultats del negoci el 2021, s’observa una contracció lleu del 2,8 % en el marge d’interessos del sector en comparació amb l’any anterior (22.300 milions d’euros el 2021 enfront dels 23.000 el 2020). Si se separa la dada, la disminució dels ingressos financers obtinguts en l’actiu productiu, derivada del cada vegada tipus d’interès més baix en la nova concessió, no compensa completament l’estalvi de costos financers.
| Oct. 21 | Variació mensual | YTD | Variació internanual | ||||
| Saldo Mil. € | Milions de € | % | Milions de € | % | Milions de € | % | |
| Dipòsit (total sistema) |
1.345.145 | 29.120 | 2,2% | 62.242 | 4,9% | 62.242 | 4,9% |
| Dipòsits a la vista | 1.264.594 | 32.672 | 2,7% | 100.247 | 8,6& | 100.247 | 8,6% |
| Dipòsits a termini | 80.550 | 3.552 | -4,2% | 38.005 | -32,1% | 38.005 | -32,1% |
| Crèdit OSR | 1.173.421 | 4.045 | -0,3% | 1.524 | -0,1% | 1.524 | -0,1% |
| del qual: Normal | 1.124.060 | 3.777 | -0,3% | 1.340 | 0,1% | 1.340 | 0,1% |
| del qual: Dubtós | 49.361 | 269 | -0,5% | 2.863 | -5,5% | 2.863 | -5,5% |
| Crèdit AP | 81.491 | 3.137 | -3,7% | 4.294 | 5,6% | 4.294 | 5,6% |
| Taxa de morositat | 4,21% | -1pb | -24 pb | -24 pb | |||
| per numerador | -2pb | -24 pb | -24 pb | ||||
| per denominador | 1 pb | 1 pb | 1 pb | ||||
| LTD | 87% | -2,2 pp | -4,4 pp | -4,4 pp | |||
Font: AFI a partir del BdE
En relació amb el marge brut, s’observa prou estabilitat interanual en la partida de cobrament de dividends, que ha aportat 9.500 milions d’euros al compte de resultats el 2021 ( 2,8 % interanual). També s’observa una expansió en les comissions netes, que tanquen l’any amb 13.900 milions d’euros (+12,6 % vs. 2020). Quant al ROF (resultat de les operacions financeres), observem caigudes del 33 %, i tanca el període amb un guany total de 1.800 milions d’euros, provinent principalment de la venda de carteres de renda fixa (la xifra del ROF el 2020 va ser de 2.100 milions d’euros).
Les despeses d’explotació es presenten estables durant el 2021 (25.700 milions d’euros vs. 25.300 milions d’euros durant el mateix període de 2020).
En l’última part del compte de resultats, cal destacar una forta reducció de les pèrdues per deteriorament, després de l’esforç realitzat durant el 2020 en matèria de prevenció davant de possibles deterioraments de la cartera creditícia en el marc COVID (pèrdues per deteriorament d’actius d’uns 7.000 milions d’euros el 2021 enfront d’una xifra que va assolir els 18.200 milions d’euros el 2020).
El ROE assoleix nivells superiors als obtinguts durant el període prepandèmia, principalment per la reducció dels deterioraments i pels resultats extraordinaris positius dels processos de fusions.
El ROE de 2021 va ser de 6,7 % (vs. ROE de -1,5 % el desembre de 2020 o de +6,5 % el desembre de 2019).
Abans de començar ...
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar-te publicitat personalitzada en base a un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades). Fes clic AQUÍ per a més informació. Pots acceptar totes les galetes prement el botó "D'acord" o configurar-les o rebutjar el seu ús prement el botó "Configurar". ACCEPTAR I CONTINUAR Configura galetes